La cervesa artesana o craft beer té el seu origen a Anglaterra, on als anys 70. No obstant això, no va ser fins al 2010, aproximadament, quan va començar l’elaboració i el gaudi de la cervesa artesana a escala “popular” i nacional, tal com la coneixem ara i, fins aleshores, els amants de la cervesa només podíem accedir a cerveses elaborades de manera industrial.
Els antropòlegs situen el començament de l’elaboració de cervesa quan l’ésser humà va deixar de ser nòmada, es va fer sedentari i va començar a cultivar la terra.
Fem una mica de repàs de l’origen de la cervesa?
La cervesa al llarg de la història
Els orígens més antics de la cervesa es remunten sis mil anys abans de l’era actual, quan els sumeris habitaven el sud de l’antiga Mesopotàmia.
Els “primers inventors” de la cervesa, bullien els cereals, arrels i fruites a les quals tenien accés fins a aconseguir una beguda que, després de la fermentació, es tornava en un líquid de baix contingut alcohòlic, consumit en cerimònies religioses, principalment. Per consumir-lo, l’aromatitzaven amb mel i baies de ginebre.
És sabut que els sumeris van elaborar prop de 20 tipus de cervesa, que usaven com a forma de pagament als treballadors, com a remeis per a malalts i també com a ofrenes als déus.
A l’Antic Egipte, en una tauleta de fusta trobada, es reflecteixen detalls de l’elaboració i el comerç de cervesa en aquesta civilització. Els egipcis feien servir grans d’ordi, deixant-los macerar en un recipient i després assecant-los al sol.
Van ser els romans els que van popularitzar, posteriorment, el consum de la cervesa per Europa, sobretot als països del centre i nord del continent, on el cultiu de l’ordi s’adaptava a millor als climes freds.
Però va ser, en realitat, durant l’Edat Mitjana quan, al gra, se li va afegir el llúpol com a element aromàtic per excel·lència, aconseguint dotar la cervesa d’un sabor molt similar al que té actualment.
Podem atribuir la invenció de la cervesa medieval, al segle XV, als primers gremis cervesers a Alemanya.
“Diplomàcia cervesera”
Ja al segle XX, les begudes alcohòliques i especialment la cervesa, han tingut un paper rellevant com a eina facilitadora de la consecució d’acords en diferents Conferències Internacionals, algunes celebrades en plena Segona Guerra Mundial.
A la Conferència de Casablanca celebrada del 14 al 24 de gener de 1943, a la qual assistirien Roosevelt -president dels Estats Units-, Churchill -primer ministre britànic-, De Gaulle i Giraud -generals de l’exèrcit francès-, des de Londres es va enviar una caixa de brandi anyenc, i des d’Alger, Eisenhower va enviar tres caixes de ginebra, a més d’altres tres de whisky escocès.
I posteriorment, per a la Conferència del Caire a finals d’aquest mateix 1943, en què es van retrobar Roosevelt i Churchill i on també va assistir el líder xinès Chiang Kai-Shek per definir l’estratègia aliada contra el Japó, es van consumir diàriament 80 ampolles de whisky, 34 de ginebra, 12 de conyac i 528 ampolles de cervesa.
Durant la Cimera de Ialta (Rússia) el 1945, al final de la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill, Roosevelt i Joseph Stalin, es van reunir per decidir el repartiment del territori europeu. I la trobada, pel que fa a presència de cervesa, va transcórrer de manera similar a la d’ocasions anteriors, més tenint en compte que Stalin, d’entrada, va aconseguir que la reunió se celebrés a terra soviètic, quan els seus aliats proposaven que l’escenari fora Istanbul, Jerusalem, Roma o Malta.
De sobres era ben sabut en política internacional que els banquets afavorits pels soviètics solien ben assortits de vodka i xampany de Crimea, i els Aliats també havien posat tot de la seva part perquè a Yalta no faltés whisky, xerès, ginebra, cigarrets i cigars enviats a Rússia pels proveïdors britànics al vaixell Franconia.
I posteriorment, i davant el temor de “quedar-se curts” de provisions, l’ambaixador britànic a Moscou va programar un nou enviament a Yalta de vi, conyac, whisky i barrils de la cervesa preferida de Churchill (elaborada a Anglaterra) per brindar pels acords aconseguits durant la cimera.
Així va ser com es va organitzar a Ialta una petita festa amb cervesa Ale britànica en plena Rússia, on Roosevelt, Churchill i Stalin van compartir -segurament- algunes rialles i anècdotes en un improvisat pub, creant un moment inusual i distès al mig de la tensió política de l’època.
En aquesta anècdota hem vist com la cervesa pot tenir un paper en els esdeveniments més importants de la història, proporcionant un toc d’humanitat i companyonia fins i tot entre líders mundials de potències enfrontades enmig de circumstàncies crucials per l’esdevenir de la humanitat.
“Germandat cervesera” i entesa gràcies a una beguda amb mil·lennis d’història, usada com a moneda de pagament en temps antics i que, en ple segle XX, uneix dos líders mundials ideològicament oposats.
Coneixes alguna anècdota divertida sobre la cervesa en la història?
Participa en la nostra promoció:
Des d’avui fins al 31 de març de 2024, envia’ns a tallers@birra08.com un correu electrònic amb detalls i explicació de l’anècdota de la cervesa en la història i t’enviarem un val de descompte del 50% per la compra de qualsevol dels nostres tallers a la botiga online!
